Arxiu mensual: març de 2013

Tromso

Tromso 14

Per començar; a mi el fred em desagrada i, mai he estat aficionat a la neu, excepte si estic a bon recer, ben acompanyat i bevent un Whisky, més o menys bo.

Per tant això de l’aurora va ser, com tantes altres intencions, un capritx.

La il·lusió de cercar noves sensacions no deixa de ser un propòsit personal que crec val la pena cultivar. Tampoc cal arriscar-se, solament veure alguna cosa de diferent.

Si ho comparo amb altres moments on he estat a la recerca d’alguna cosa, aquesta ha estat de les més fortes.

Recordo anar amb una barqueta a veure balenes, tot anava prou bé fins que el guia veia un sortidor al lluny i la barqueta agafava velocitat i vatua l’olla tot eren batzegades acompanyades de ràfegues d’aigua que et deixaven ben xop, deu n’hi do quin dia. En cap cas vaig poder veure la balena amb la cua ben aixecada aturada per fer la foto, quan arribàvem ja no hi era.

També de nit buscant tigres té la seva gràcia, amb un 4X4 descobert, un fred de collons, a tota hòstia i fent bots imprevisibles per aquelles pistes salvatges.

Per no patir el millor és anar a veure ocells o papallones, no els trobes però al menys et deixen fer.

En qualsevol cas sempre es produeix una dicotomia insalvable: el guia té un interès, vés a saber per quin motiu especial, a seguir i seguir i oferir-te el millor de casa seva i jo personalment a mesura que passa el temps i les condicions es capgiren ho acabaria ràpid. L’altre qüestió és la negociaci;, com fer-ho quan ells parlen anglès i no els entenc i quan els hi alguna cosa amb català adopten una actitud força incredula.

Anem al tema, quan deien que les aurores es cacen, no ho entenia, però després de l’experiència ja se de què va.

Agafes un bus a les 6 de la tarda i al cap d’una hora et trobes en plena foscor, a l’aire lliure i un fred de collons, uns 10º sota zero, adobat amb una mica de vent. Comences a pujar un turonet amb neu fins als genolls i evitant la típica relliscada que tanta gràcia fa. El temps passa lentament i el cel es mostra inmutable, l’incomprensió és evident, què cony faig aquí!!. Sort que de tant en tant et donen una xocolata calenta que és d’agrair. La tornada és prevista a la una de la nit, collons i… sense “majorets” per animar el cotarro.

Doncs el sorprenent és que vaig aconseguir veure-le, no sempre passa, va ser vist i no vist, el guia va dir que semblava que s’iniciava en un punt concret i, de cop i volta va sortir una mica de color, (al natural és menys visible que en la fotografia) però el sorprenent va ser que, no tu perdis, va durar una mica més d’un minut i …. es va acabar, es va acabar sense més. Temps per fer una foto amb exposició de 30 segons i prou. Inollbidable i saludable des de la distància

 

 

Tromso 59

Tromso

Paisatge nevat a Irati

Lumbier  97

Demà vaig a Tromso, crec que he superat aquells moments en que viatjar em causava una certa angúnia, “Puc assegurar que viatjar és un repte difícil i transcendent, mai una diversió” deia al 2002. Avui, tampoc hi vaig tranquil, però la raó és un altre, a Tromso ha de fer un fred que pela, divendres estarem a -9 a les 12 del migdia i, el que menys m’agrada és que la nit estarà present la major part del dia.

Difícilment em deixaré res, tinc bastant controlat els diferents estris fotogràfics i els diferents elements per distreure’m, llibres (novel·la i temàtic), una revista i el mòbil. El vestuari és un simple problema d’ordre.

La sensació de calma o seguretat que adopto es contraposa amb la il·lusió continguda de recerca de sensacións desconegudes. Tot és allà i tinc que saber veure-ho i… fer la foto. Per tant estaré atent, ha de ser  tant diferent que els espais s’han de trobar si es treballen una mica.

 

 

 

Llibertat i comunitat

 

Des de la Plaça de Sant Llorenç de Morunys, de bon matí abans de fer una excursió.

Molí Fòrnols:Sant Llorenç 7

Ahir vaig anar al CCC, en Josep Ramoneda feia una conferència sobre la llibertat i comunitat, estava plenissim, les idees ben estructurades són per nosaltres un aliment ètic imprescindible.

En plena crisis econòmica, política, cultural i moral, l’esquerra es mimetitza amb la dreta i creix la cutura de la indiferència al mateix temps que la la democràcia evoluciona cap a l’autoritanisme.

On comença la nostra llibertat i acaba la dels altres, o l’ús que el neobliberalisme fa de la llibertat econòmica són diferents punts de vista de la llibertat.  Per Ramoneda el socialisme ha renunciat sovint a la llibertat individual en nom d’un projecte social basat en la igualtat, aqui, segons ell, ha estat el pecat original de l’esquerra.

Per poder entendre millor tot allò que explicava, m’he comprat el seu darrer llibre, “La izquierda necesaria” on reflexiona precisament sobre el conflicte entre llibertat i igualtat, i reivindica que l’esquerra ha de recuperar l’ideal de la llibertat. Per això, ha de ser capaç de “descolonitzar” la idea de llibertat dels termes econòmics en els quals es planteja en les nostres societats de mercat, i de treballar per tal que cadascú pugui disposar de les condicions per pensar i decidir per si mateix. El benestar, recorda Ramoneda, no és només una qüestió de rendes, sinó sobretot l’ampliació de les possibilitats de realització i reconeixement de cadascú de nosaltres.

Fa anys escribia sobre la llibertat, “la meva llibertat és la meva soletat” o aquesta altre extret de Salvador Pàniker “amb els anys es guanya en llibertat, ja que t’importa cada vegada menys allò que pensin de tú”. Però aquests conceptes són individuals i Ramoneda entra de ple en el conflicte amb els altres. També vaig llegir fa temps a  Anthony Giddins que deia “cal reconciliar la creixent importància del nou individualisme amb la diversitat d’estils de vida existent. Aquest increment de l’individualisme provoca el problema de tenir que solucionar l’equilibri entre llibertat i igualtat.

Bé veig que tinc feina…..

Segon dia

Paisatge a Santa Maria de Besora

Santa Maria Besora 2

Finalment he trobat un camí per trobar blogaires. El País o l’Ara obren accessos a través de les seves pàgines de blogaires, també els classifiquen, política, societat i tants altres.

Deixem-ho tal com és i continuem, demà toca anar un parell de dies a la vora de l’Ebre, la part de Caspe, farà bon dia i podrem gaudir de la caminata, el menjar, la companyia i veure el Barça, opció no gaire engrascadora després de ser eliminats de la copa. Però què hi farem estem en hores baixes i caldrà no perdre el rumb, si és que en tenim. Ànim

Necessito confiança en mi mateix per tal de poder anar amb condicions optímes a Tromso, tindré 4 nits de marge per poder veure l’aurora boreal. La previsió del temps no es mostra gaire òptima, sembla que solament dissabte hi hauren algunes clarianes, bé si no puc veure-la tindré que buscar alternatives en el paissatge.