Tromso

Tromso 14

Per començar; a mi el fred em desagrada i, mai he estat aficionat a la neu, excepte si estic a bon recer, ben acompanyat i bevent un Whisky, més o menys bo.

Per tant això de l’aurora va ser, com tantes altres intencions, un capritx.

La il·lusió de cercar noves sensacions no deixa de ser un propòsit personal que crec val la pena cultivar. Tampoc cal arriscar-se, solament veure alguna cosa de diferent.

Si ho comparo amb altres moments on he estat a la recerca d’alguna cosa, aquesta ha estat de les més fortes.

Recordo anar amb una barqueta a veure balenes, tot anava prou bé fins que el guia veia un sortidor al lluny i la barqueta agafava velocitat i vatua l’olla tot eren batzegades acompanyades de ràfegues d’aigua que et deixaven ben xop, deu n’hi do quin dia. En cap cas vaig poder veure la balena amb la cua ben aixecada aturada per fer la foto, quan arribàvem ja no hi era.

També de nit buscant tigres té la seva gràcia, amb un 4X4 descobert, un fred de collons, a tota hòstia i fent bots imprevisibles per aquelles pistes salvatges.

Per no patir el millor és anar a veure ocells o papallones, no els trobes però al menys et deixen fer.

En qualsevol cas sempre es produeix una dicotomia insalvable: el guia té un interès, vés a saber per quin motiu especial, a seguir i seguir i oferir-te el millor de casa seva i jo personalment a mesura que passa el temps i les condicions es capgiren ho acabaria ràpid. L’altre qüestió és la negociaci;, com fer-ho quan ells parlen anglès i no els entenc i quan els hi alguna cosa amb català adopten una actitud força incredula.

Anem al tema, quan deien que les aurores es cacen, no ho entenia, però després de l’experiència ja se de què va.

Agafes un bus a les 6 de la tarda i al cap d’una hora et trobes en plena foscor, a l’aire lliure i un fred de collons, uns 10º sota zero, adobat amb una mica de vent. Comences a pujar un turonet amb neu fins als genolls i evitant la típica relliscada que tanta gràcia fa. El temps passa lentament i el cel es mostra inmutable, l’incomprensió és evident, què cony faig aquí!!. Sort que de tant en tant et donen una xocolata calenta que és d’agrair. La tornada és prevista a la una de la nit, collons i… sense “majorets” per animar el cotarro.

Doncs el sorprenent és que vaig aconseguir veure-le, no sempre passa, va ser vist i no vist, el guia va dir que semblava que s’iniciava en un punt concret i, de cop i volta va sortir una mica de color, (al natural és menys visible que en la fotografia) però el sorprenent va ser que, no tu perdis, va durar una mica més d’un minut i …. es va acabar, es va acabar sense més. Temps per fer una foto amb exposició de 30 segons i prou. Inollbidable i saludable des de la distància

 

 

Tromso 59

Un pensament a “Tromso

  1. Isabel Montesinos

    Ja saps Toni que totes aquestes experiències es necessita paciència, el turista pensa que el dia que li toca veure qualsevol manifestació animal o metereològica es presentarà quan ell arriba al lloc i aquests tenen les seves regles jo tampoc he vist mai les balenes o lleons però quan hi ha molts animals doncs veus uns altres com ens va passar a Botswuana. Fa uns dies em sembla que et vaig enviar unes fotos del Canadà amb una aurora boreal impressionant, però pensa que per caçar-la segur que han estat més d’un mes.

    Fins aviat

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *