Arxiu mensual: octubre de 2018

L’esquerra o la dreta, i continuo

 

Sobre un article de Joan Burdeus, “com funciona un cervell d’esquerres”.

Ser de dretes o d’esquerres s’afronta la majoria de vegades des de l’emotivitat, ens arriba de de pet, sense més i, ens hi aferrem com si fos una decisió ben meditada.

Joanathan Haidt diu que la dreta i l’esquerra són, sobretot, personalitats, per molt que actualment siguin conceptes antiquats i ambigus, però així i tot es mantenen entre nosaltres de forma vigent.

Considera que les emocions van primer i les raons després i sintetitza en sis les clivelles bàsiques que activen les respostes morals.

Cura/dany que s’activarà si veiem pegar una persona indefensa.

Justícia/trampes que s’activarà si veiem a algú robar a un desvalgut.

Llibertat/opressió

Lleialtat/traïció

Autoritat/subversió

Sacralitat/profanació que s’activarà si veiem algú orinant sobre la tomba d’un avantpassat nostra.

Doncs bé, mentre que els conservadors construeixen la seva moralitat tenint en compte els 6 eixos, els progressistes són molt menys sensibles als tres darrers. Creuen que la moralitat s’ha de reduir als tres primers, que la resta és contraproduent per a la vida en comú: Un llegat d’èpoques passades que caldria deixar enrere. El progressisme es pot definir com la idea que gairebé res és sagrat, que la lleialtat només està justificada si hi ha igualtat total i seducció mútua, i que la subversió de l’autoritat no només és permissible, sinó positiva.

La sort que tenim els que som d’esquerres és que la majoria d’intel·lectuals ho són i els fem costat que sempre és interessant aprendre alguna cosa nova..

Els conservadors com a garants de la constitució, el matrimoni hetereo, els minúsculs embrions, i tantes altres principis han de vigilar i si convé renyar els qui se les salten, no els correspon convèncer, són com són i prou. Aquesta enorme responsabilitat comporta un pes insuportable que els fa ser seriosos, la alegria que segurament hi és, solament s’utilitza en la intimitat.

I ara anem cap on actualment ens fa mal, la comparativa entre les manifestacions a favor i en contra de la independència, i que no tindrien, per lògica, connotacions esquerra-dreta, però…..

Les manifestacions que van en contra de la independència van acompanyades d’una ràbia exultant, les que van a favor semblen una festa.

Els que van en contra de la independència no han d’oferir cap alternativa, ni comprendre els altres. És l’ordre establert, s’ha d’acatar.

Els qui estan a favor de la independència no són lleials a l’estat, ja que creuen que no hi ha igualtat ni seducció.

O sigui que un cop creades les similituds entre esquerra-dreta i independència si o no, de forma prou simple per ser creïble, cal no ser tan cursis i pensar que som una regió rica dins l’Espanya i per tant poder ens aniria bé allunyar-nos, l’eterna pugna rics contra pobres. Tampoc direm que sembla un matrimoni i que poder caldria anar a un negociador extern.

Actualment l’estat solament pot mantenir-se a Catalunya per la força, justificada, ja que defensen els col·lectius, prou nombrosos, que arrosseguen sentiment espanyolistes.

I ja que parlem de sentiments, ànima de tot aquest conflicte, i davant la impossibilitat de remoure’ls prou bé per tornar a l’equilibri, podríem sospesar fer un estat dins un estat, o sigui anar cap el federalisme i deixar-nos viure, a uns i als altres, tranquils i contents, que la venjances, l’odi i les males maneres no fan feliç a ningú.